DEBAT

Què costa més d’aprenentatge als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2? El que és similar? El que és completament diferent?

En el nostre cas pensem que és més difícil aprendre una cossa que és totalment diferent perquè no pots afegir-lo a cap coneixement que tingues tu d’abans. Per altra banda si tu conegues una paraula pareguda a la nova pot ser siga més fàcil per a aprendre-les.  

ACTIVITAT 

Àlex: me deixes agafar el cub?

Mestra: Sí, Àlex. Pots agafar la galleda, que és allà.

Àlex (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda...però el cub també.

          Té un problema amb el lèxic perquè predominen mots de la llengua amb la que té més contacte. Per altra banda dos codis, una gramàtica perquè el xiquet no reconeix que galleda és el mateix que cub. 

COMENTARI DE VICENT PASCUAL

 Nosaltres estem totalment d’acord amb el que ha dit Vicent Pascual. Cada alumne és diferent i per tant, aprèn d’una manera distinta i no per això seran millores o pitjores persones. Per això deurien haver un ensenyament especialitzat per a cada alumne i així desenvolupar al màxim les diferents característiques i no fer un ensenyament que faça còpies. Com a professionals hem d’adaptar-nos a cada alumne i les seues necessitats. 

Activitat realitzada amb les companyes Ana Bejerano i Laura Gilabert.

LLENGUA VEHICULAR

Quant a l'alumnat

Aquesta situació té avantatges i desavantatges perquè per exemple l’alumnat que té com llengua vehicular la L2 puc desenvolupar millor altra llengua que no es la segua però també tindrà major dificultats. Per altra banda utilitzar la L1 com a llengua vehicular serà més fàcil per a l’alumne però serà un aprenentatge monolingüe.

Quant al professor

El professor ha de estar bé format quan es necessita que impartisca dues llengües a l’escola. Sinó té la formació corresponent, no es produirà l’aprenentatge correcte per a transmetre als alumnes.

Quant als objectius

L’objectiu es una educació bilingüe per a que siga competent en les dues idiomes.

DIREFÈNCIES ENTRE NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ

Normalització: es tornar a fer ús d’una llengua de forma ordinària amb un ús oral i escrit natural.

Normativització: fixar i elaborar normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques d’una llengua.

Activitats realitzades amb les companyes Ana Bejerano i Laura Gilabert.

L'ALUMNAT NOVINGUT

10/02/2020

-Calen adaptacions curriculars per a l’alumnat nouvingut?

Sí, pensem que és necessari que es facen adaptacions per al alumnat nouvingut per a facilitar el seu aprenentatge a una nova llengua.

-És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

No es convenient perquè quan més prompte comencen a aprendre la llengua que es parla en el lloc nou millor i més ràpida serà la seua comunicació.

-És convenient i/o possible l’ús de la llengua de l’alumnat nouvingut a l’aula?
Creguem que no es possible perquè si a un col·legi acudeix un nou alumne que parle rus o qualsevol llengua nova és molt difícil que al col·legi hi haja traductors o professors que sàpien parlar eixos idiomes.

VÍDEO FERRAN SUAY

Hem visualitzat el vídeo de Ferran Suay i les idees més importants per a nosaltres han sigut:

-Totes les idiomes són capaços de solucionar problemes de les persones.

-La major part de la població es bilingüe.

-El bilingüisme era nombrat com una desavantatge inclús com una discapacitat mental

-Els bilingües tenen una millor capacitat de les funcions cognitives, aprenen millor els idiomes.

-Canvis a l’estructura del cervell pel aprenentatge de noves idiomes.

-La densitat del cervell està directament relacionada amb la profidència i edat del aprenentatge.

-Els beneficis diferits.

-Reserva cognitiva millor en els bilingües que en els monolingües.

-Primer símptomes Alzheimer ixen 4 anys més tard quan la persona és bilingüe.

-Estudiar una L2 té increments del gruix cortical.

-Bilingüisme primerenc és el que més resultats dóna.

En conclusió:

-Bilingüisme clara font d’estimulació ii plasticitat.

-Efectes estructurals-funcionals (avantatges cognitius)

-Prevenció de malalties neurodegeneratives.

-Sense contraindicacions.

EXEMPLES

Joni ( li diuen Juanito a s’ha casa) viu a los Ángeles. Quan va començar l’escola el consideraren no competent en angles. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’angles i en angles. A poc a poc la presencia de l’espanyol desapareixerà --> Model compensatori. 

Estefanía és una xiqueta de 3 anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot en valencià fins el segon cicle de primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llegües d’instrucció i a més una d’estanyera. --> Model d’enriquiment

Activitats realitzades amb les companyes Ana Bejerano i Laura Gilabert.

PREGUNTES SOBRE L1 I L2

03/02/2020

-Què entens per primera llengua (L1)?

Nosaltres entenem per primera llengua aquella que primer aprens a parlar. Amb la que et comuniques de manera normal sense que siga un esforç per a tu.  

-Es pot tindre més d'una primera llengua?

Potser que si, però en el nostre cas pensem que com primera llengua tan sols tingas una, amb la que més còmoda parles. Per exemple pot ser que el teu pare parle anglès y la teua mare valencià, i els dos t’hagen parlat des de petita però hi haurà una de les dues que maneges millor.

-Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?

No, perquè potser que la primera llengua que tu aprenes no siga per part de la teua mare i tan sols per ser la primera ja l’ajudiquem materna, quan pot ser paterna.

-Què vol dir llengua preferent?

La llengua que uses de manera quotidiana.

-Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

Si, pensem que és possible perquè també depenc d’on vives tu en eixe moment. Si estàs en un lloc que es parla valencià i desprès decidís viure a altres lloc que hi ha altra llengua tens que canviar-la.

-Què entens per segona llengua (L2)?

La segona llengua que aprens desprès de la primera llengua.

-Què entens per bilingüisme?

Quan parles dues llengües sense cap problema.

-Què entens per multilingüisme?

Les llengües que hi ha en un mateix territori.

REFLEXIÓ

"La consideració social de la L1 de l'alumnat és un factor decisiu a l'hora de planificar l'educació bilingüe" (W. Lambert, 1974)

Nosaltres pensem que és important conéixer qual és la primera llengua del xiquet i si té els coneiximents d'ella, per a saber si té similituts amb la segona llengua. Amb el fí d'un aprenentatge més fàcil.

"Aquella comunitat que  desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada."

Pensem que sí es cert, perquè sino fomentes l'ús de la llengua minoritzada degut a la pressió social es perd.

Treball realitzat amb les companyes Laura Gilabert i Ana Bejerano.

Activitats realitzades amb les companyes Ana Bejerano i Laura Gilabert.