sábado, 2 de mayo de 2020

VIDEO OPTATIU “LA CONVERSA A LA ROTLLANA”


RESUM VIDEO “LA CONVERSA A LA ROTLLANA”
          Una de les idees a destacar és que es fa la rotllana perquè fomenta la participació dels alumnes i la interacció amb els altres companys. Els xiquets i les xiquetes conten inquietuds i desitjos dels quals desprès podem com a mestres construir l’aprenentatge. Podem observar com mantenen la conversa i es fan preguntes entre els propis alumnes per a contar-se aquelles situacions que para ells són gracioses. Per altra banda també es fomenta el respecte perquè aprenen que tots no podem parlar al mateix temps, que han de pujar la ma, i que han de respectar al company, tant a ell com el que està dient.
          Una de les cosses que fomenten aquestes mestres és que els alumnes han de aprendre a parlar perquè existeixen unes normes. Poquet a poquet es tracta d’ensenyar al nen a gestionar el diàleg dependent del moment al que estan. El paper del docent contínua sent molt important com li era a infantil perquè també té que donar aquestes pautes del diàleg que estan ensenyant.
          Quan se és a segon de primària o a un curs més alt, el que es fomenta es que parlen entre ells que haja una major interacció, es a dir, una xarxa de relació a la conversa. En conclusió, que ja no siguen ells els que parlen amb la mestra sinó entre tots parlem.

Aquest vídeo ha sigut molt rellevant per a nosaltres perquè hem vist que la realització de la rotllana no sols es pot fer a infantil sinó també a les primers cursos de primària. 

La asamblea en educación infantil

VIDEO OPTATIU “L’ARRIBADA A L’ESCOLA. EXPLICACIÓ D’UN CONTE DESCONEGUT PER L’ALUMNE”


RESUM VIDEO “L’ARRIBADA A L’ESCOLA. EXPLICACIÓ D’UN CONTE DESCONEGUT PER L’ALUMNE”

El vídeo tracta de com és l’arribada dels xiquets a l’escola. Com podem observar la professora invita als alumnes a quitar la roba del carrer i deixar-les al perxer. Al mateix temps que estan fent aquesta activitat la mestra manté una conversa amb els alumnes sobre els pentinats que porten. Cada xiquet vol parlar amb la mestra per a ser el centre d’atenció. D’aquesta maners podem observar les conversacions que mantenen entre els xiquets i les ocurrències que tenen en les moments, la majoria són molt gracioses. En una de les conversacions que manté amb una xiqueta la professora realitza una de les estratègies que hi ha al tema dos per a millorar la parla. Es tracta de poder traduir les verbalitzacions perquè retorna la informació que diu la nena però ben dita en català.
Una vegada han fet l’entrada estan tots asseguts a les seues cadires i comencen a cantar les típiques cançons dels xiquets d’infantil i a fer l’assemblea. La mestra està tot el rat fent que els alumnes participen parlant i fent activitats, com escriure el dia de la setmana a la pissarra.
Un dels aspectes que volem destacar per a millorar com a futures docents és que a l’hora de asseure’ns amb els xiquets per a realitzar altres activitats hem de fer-ho a la mateixa altura que ells, es a dir, posar-nos al sòl com ells i elles. És molt important per a que els xiquets no creen que són inferiors i per a poder mantenir el contacte visual.  
Per últim volem destacar la presència d’una traductora de la llengua de signes, creuem que és perquè hi ha algú alumne que no pot escoltar. És molt interessant que haja una mestra així per a fomentar la inclusió.

Granja Escuela San Buenaventura | Imágenes 

viernes, 24 de abril de 2020

ACTIVITATS DE REPÀS TEMA 2


GLOSSARI
-Pragmàtica: és la part de la llengua que s’encarrega de tractar el llenguatge en la seua relació con els usuaris i les circumstàncies de la comunicació.  
-Semàntica: és la part de la llengua que s’encarrega dels significats de las expressions lingüístiques.
-Conductisme: aquesta teoria diu que l’adquisició del llenguatge respon al condicionament clàssic; per repetició o per observació. Els autors que destaquen són Watson, Skinner i Bandura.
-Innatisme: és una teoria que diu que la capacitat dels humans per a parlar no es pot adquirir perquè es una capacitat innata. Chomsky és la principal figura d’aquesta teoria.
-Constructivisme: és una corrent pedagògica que tracta del constructivisme de l’aprenentatge a través dels coneixements que ja tenim. En aquesta destaquen personatges com Piaget o Vigotsky.
-Protoparaula: són les primeres sons que realitza el bebè quan l’adult es calla, establint d’aquesta manera com una espècie de “diàleg”.
-Holofrase: són paraules que són como un diminutiu d’una frase, es a dir, una paraula que representa a una frase.
-Imput: són aquells coneixements que utilitza un alumne de la seva L1 per a aprendre la L2. Va incorporant al nou llenguatge aquelles regles tant de L1 com de L2 i aquelles que no pertanyen a cap llengua però que són producte del procés d’aprenentatge.
-Ouput: és el resultat lingüístic de realitzar un nou aprenentatge d’una llengua.
-Intake: és una part de l’input que l’alumne decideix seleccionar i assimilar per augmentar-la.
-Avaluació: és el procés pel qual el docent pot saber quals han sigut els avanços del seu alumnat, aquell contingut que han aprenut de manera correcta i molt important, també l’han comprés, i qual contingut han de reforçar perquè els alumnes no han adquirit correctament.
-Preguntes de comparació: són aquelles preguntes que realitza la mestra per a escoltar a l’alumne i que ell parle per a participar a classe. En les preguntes la professora o el professor formula altra pregunta dient el que ha dit el xiquet més altra opció que interessa saber al docent.
-Escolta activa: és una manera de escoltar en la que durant la conversa l’oïdor demostra que tot el que el parlant l’està dient l’ha comprés. 


QÜESTIONS
èQuins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?
Els principis didàctics de l’ensenyament del sistema fonològic són els següents:
-L’ensenyament de la pronunciació es basa tant en l’audició com en la pronuncia.
-L’audició i la discriminació precedeixen la producció.
-La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.
-L’aprenentatge ha d’escoltar veus variades i de bona qualitat.
è Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?
Els principis didàctics de l’ensenyament del sistema morfosintàctic són els següents:
-Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats.
-Agafar exemples del llenguatge viu i usual.
-Relacionar morfosintaxi i elements textuals.
-Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment l’escrit.
-Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua.

TOT ANIRÀ BÉ! - Col·legi Sant Josep Obrer L'Hospitalet

lunes, 30 de marzo de 2020

ARTICLE "DUES LLENGÜES A CASA: PERCEPCIÓ DE LA PARLA DEL NADÓ D'ENTORN BILINGÜE"


ARTICLE “DUES LLENGÜES A CASA: PERCEPCIÓ DE LA PARLA DEL NADÓ D'ENTORN BILINGÜE”
Els nadons aprenen la llengua de manera fascinant amb una facilitat molt gran a pesar de que implica que hi ha que aprendre una gran quantitat de propietats presents en eixa llengua. És incús més impressionant quan aquest xiquet o xiqueta aprèn dues llengües, es a dir, a un entorn bilingüe.. Amb aquesta pràctica hi ha pensament de que aquestes nadons poden quedar marcats pera algun tipes de retràs i/o confusió.
Abans de poder adquirir les dues llengües, els nadons han de discriminar qual és qual, es a dir, diferenciar que hi ha dues tipus de llengües. Aquesta capacitat està demostrada que els nadons ja la tenen. Estudis previs han mostrat que quan el xiquet escolta la seva llengua materna realitza més succions que quan escolta una estrangera.
Per l’aprenentatge de paraules els nadons realitzen habilitats pre-lèxiques, diferents estudis han suggerit que  a partir dels 14 mesos d’edat els nens tenir un format de representació de les paraules amb suficient detall fonològic que els permet percebre fins a un petit canvi en la pronunciació d’algun dels elements que formen una paraula.
Respecte al desenvolupament cognitiu, els estudis que han sigut fets, mostren que el rendiment en les funcions executives és més alt en xiquets que han nascut a un entorn bilingüe que monolingüe.
En conclusió, els mecanismes que es desenvolupen quan els nadons aprenen un nou idioma, tant si es a un entorn bilingüe com monolingüe, mostren petites diferències. Si es cert que no es pot generalitzar abans de fer proves en diverses tipus de poblacions.

Familias bilingües: ¿cómo introducir los dos idiomas?

lunes, 23 de marzo de 2020

ARTICLE "PATRAIX AMB ULLS D'INFANT"


RESUM DE L’ARTICLE “PATRAIX AMB ULLS D’INFANT”
En octubre es va fer una exposició de fotografies fetes per l’alumnat de dues anys de l’Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana quan van eixir a conèixer el entorn.  En aquesta eixida, els xiquets anaven lliurement pel espai, mentre que els adults que li acompanyaven tan sols els observaven. Eren els mateixos els que decidien si volien jugar, córrer, caminar, etc. Era molt satisfactori veure als nens tan petits com feien fotos de qualsevol cosa que s’encontraven. La sorpresa va ser quan es van veure les fotografies; eren meravelloses. Un món totalment diferent quan es té una perspectiva d’un xiquet o xiqueta de dues anys. Quan aquestes fotos van ser ensenyades als propis creadors, van descobrir totes les histories meravelloses que cada nen havia atribuït a la seua creació. Desprès van decidir que tot el món hauria de veure-les, per això van realitzar l’exposició que he dit al principi del comentari i a partir d’eixe moment van crear un llibre amb molta repercussió amb totes les fotos. Lo millor, una experiència plena que no va sorgir per una reunió d’equip, sinó per escoltar als xiquets i les xiquetes, de les seues trobades i converses.

Resultado de imagen de niños con camara de fotos

lunes, 16 de marzo de 2020

ARTICLE "EL LLENGUATGE ORAL A L'ESCOLA INFANTIL"


RESUM DE L’ARTICLE “EL LLENGUATJE ORAL A L’ESCOLA INFANTIL”
L’educació infantil és molt important a la vida d’una persona, perquè als primers anys de la vida, està comprovat que hi ha que estimular i afavorir el complet desenvolupament dels característiques dels nens. Els dues contexts en els que es produeix aquest desenvolupament són; tant el col·legi com la família.
Hi ha un fet que hem de canviar perquè no existeix una continuïtat entre el primer i segon cicle d’infantil a l’hora de desenvolupar el seu potencial d’aprenentatge. Al primer cicle hi ha moltes situacions per a afavorir el seu llenguatge, però al segon cicle es dediquen la majoria del temps en fer fitxes de treball asseguts en una cadira i sense parlar.

L’aprenentatge del llenguatge oral a l’aula
Les mestres són els encarregats de fer propostes de treball al aula mediant diferents activitats, d’aquesta manera els xiquets crearan situacions en las que reflexionen i juguen al llarg d’un temps, permetent la interacció i el llenguatge entre ells mateixos o amb la professora.  

L’organització del espai a l’aula
          Qualsevol material que hi ha a l’aula és el reflex del pensament de l’aprenentatge que té la professora. És molt important que treballen també per parelles o per grups per a afavorir la interacció entre iguals.

          La parla del mestre o la mestra
          Les docents han de conèixer que tipus de preguntes han de fer a l’aula per a promoure el coneixement dels xiquets. Les més freqüents són les preguntes “tancades”, aquelles que ja saben les respostes que els xiquets van a dir. Per tant tenen un ordre cognitiu baix. Seria més interesant que formularen preguntes per a construir coneixement sobre noves coses.

          Alguns exemples d’activitats
-Relats sobre activitats.
-Explicacions de coneixements.
-Resolució de problemes.
-Parlar de la metalingüística.
-Parlar per l’escriptura.

Resultado de imagen de montserrat bigas el lenguaje oral en la escuela infantil

lunes, 9 de marzo de 2020

CONFERÈNCIA "JUGUEM, PARLEM, PENSEM, CREIXEM"


“JUGUEM, PARLEM, PENSEM, CREIXEM”
La conferència es tractava del sistema que utilitza el col·legi “La foia” amb els seus alumnes d’infantil. Al curs 2016/2017 el professorat d’infantil es va reunir i va plantejar una millora per a treballar amb els primers curs de la escolaritat. Al any posterior (curs 2017/2018) es van iniciar les millores presentades de manera progressiva i al any següent quatre i cinc any ja treballaven d’aquesta manera. El primer curs d’ infantil va començar a treballar d’aquesta banda aquest any, 2019/2020.
El col·legi va modificar distints hàbits que creiem que no beneficiaven al alumnat. Un dels hàbits que no volíem fer era la presència de filetes per a entrar a classe, aquestes tan sols afavoreix la competitivitat de l’alumnat, hi havia alumnes que anaven al col·legi mig hora abans per a ser el primer de la fila. Per això van decidir fer llocs de trobada; llocs on es situen però d’altres maneres com per exemple en un cercle.
Altre canvi que han realitzat i que m’ha agradat molt ha sigut el temps de entrada. L’entrada al col·legi es fa de 9 a 9: 30, es a dir els pares poden portar als seus fills a l’hora que millor les convinga. També es afavoreix la relació amb els familiars perquè si l’alumnat acudeix a les 9, el temps restant fins a les 9:30 se passa jugant amb el familiar que haja acompanyat al alumne.
Per últim cal nombrar el treball a les ambients. A tres anys hi ha dues ambients, un dels és el niu, el nom que té fa referència a que els xiquets son com pollets petits que hi ha que protegir. Per altra banda, a quatre i cinc anys hi ha quatre ambients perquè són dues classes de cada curs. Cada professora és l’encarrega d’un dels i controla que no hi haja un soroll molt gran a l’aula per a escoltar la música clàssica que posen d’acompanyament.
La conferència m’ha paregut molt interessant. Treballen amb uns mètodes que afavoreixen les qualitats de les xiquets i xiquetes d’infantil. Les professores que han acudit a donar la xarrada han sigut molt simpàtiques i han sabut transmetre els conceptes perfectament.
Resultado de imagen de ceip la foia